Principis

El principal objectiu del centre és despertar el desig de conèixer i fer competent al nostre alumnat per poder prendre decisions en situacions diverses i quotidianes, per això considerem que hem d’estar sempre en constant construcció.

Pensem que les potencialitats dels infants i joves i la seva capacitat de sorprendre’s i investigar, la seva capacitat de construir el coneixement a través de l’acció la creativitat, construïdes a través d eles relacions personals amb els altres és infinita, per això el centre intenta oferir un projecte dinàmic que evoluciona amb el temps i les necessitats de l’entorn, a partir de la reflexió conjunta del seu equip.

El centre promou i organitza espais on es poden desenvolupar aquestes potencialitats. Treballem a partir de situacions d’aprenentatge, projectes, ambients o tallers.
Alhora també promovem el treball sistemàtic que ajuda a consolidar els aprenentatges, especialment en àmbits instrumentals (lingüístic i científico matemàtic).
L’alumnat està agrupat per comunitats (petits, mitjans, grans i joves) i a elles es generen espais de cooperació entre alumnat de diferents edats.
Com a institut escola també organitzem espais on compartir moments entre grans i petits. Les festes i tradicions pròpies de la cultura son un dels moments on es donen més espais de companyonia.
Per últim l’entorn sempre que es pot es present dins dels aprenentatges afavorint així la seva vinculació.

El centre respon al dret irrenunciable dels infants i joves a viure l’etapa escolar, per aconseguir els seus objectius, com una experiència gratificant. L’alumne/a és protagonista actiu/va del seu procés d’aprenentatge i estem convençudes de la relació directa que hi ha entre el benestar, la felicitat al centre i la qualitat dels aprenentatges. Els professionals hem de vetllar pel gust i les ganes d’aprendre de l’alumnat, despertar curiositat i desig d’interrogar-se sobre l’entorn.

Creiem en els 7 principis de l’aprenentatge. La força i la rellevància d’aquests principis no s’obté de considerar-los aïlladament. La seva potencialitat prové d’allò que sumen quan s’apliquen tots ells de manera combinada i flexible.

1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. Cal que els i les alumnes siguin protagonistes principals de totes les situacions d’aprenentatge. S’ha d’estimular el seu compromís i que es garanteixi una participació activa i responsable en la construcció del seu propi coneixement.

2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social. L’organització de les situacions d’aprenentatge ha de treure partit de la potencialitat de l’aprenentatge entre iguals. L’aprenentatge cooperatiu posa en joc capacitats diverses i té grans resultats en les conductes i en l’educació emocional i afectiva. Això no exclou l’aprenentatge autònom i la recerca personal.

3. Les emocions són part de l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés que combina íntimament motivació, cognició i emoció. Per assolir aprenentatges de qualitat hem de ser capaços de proposar experiències educatives que connectin amb els interessos i les motivacions de l’alumnat.

4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. L’organització de les situacions d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, en formes d’aprendre, necessitats, interessos, motivacions. Cal considerar que tothom pot aprendre a partir del que pot i sap.

5. L’esforç amb sentit és clau per a l’aprenentatge. Les situacions d’aprenentatge han d’estimular a l’alumnat a superar-se i posar en joc les seves capacitats. Cal evitar la ineficaç pressió excessiva pels resultats i estimular l’esforç per fer aprenentatges significatius.

6. L’avaluació formativa afavoreix l’aprenentatge. És indispensable per retroalimentar el procés d’aprenentatge i oferir claus per millorar les propostes educatives i les maneres d’aprendre. Les experiències educatives han de permetre que els i les alumnes puguin identificar amb claredat què esperem que aprenguin. L’avaluació és una eina per aprendre, no per classificar, ni excloure.

7. Aprendre és construir connexions horitzontals. És necessari establir relacions significatives entre els coneixements i afavorir la transferència dels aprenentatges a noves situacions. Cal integrar els aprenentatges formals i els informals i connectar-los amb l’entorn proper, la comunitat i la societat en general. Les situacions d’aprenentatge autèntic i amb un propòsit afavoreixen una comprensió més profunda.

Tenint en compte el que hem dit abans en els apartats anteriors podem establir que la nostra línia educativa es basa en els següents punts:

Treball de les emocions Als centres ens preocupem fonamentalment de la part cognitiva i l’adquisició de coneixements. Però cal que ens preocupem també de l’aprenentatge social i emocional. L’educació emocional intervé en el desenvolupament dels alumnes ja que incentiva la seva motivació, predisposa a actituds més positives, millora les seves relacions i el seu autoconcepte i ajuda a obtenir millors resultats acadèmics.
En el centre treballem el conflicte mitjançant la restaurativa, com prevenir-lo, com proveir a l’alumnat de les aptituds necessàries per a afrontar-lo i com solucionar-lo.

Educar en valors L’educació en valors significa “aprendre a ensenyar a valorar”. És a dir, no es tracta tant d’ensenyar quins són els valors, sinó com ens hem de posicionar davant els valors. Si tenim en compte que els valors són contextuals i que evolucionen, el més important és que l’alumnat aprengui a ser crític, creatiu i sensible. La idea és integrar de forma continuada i natural l’educació en valors en els aprenentatges del dia a dia a l’aula. Aquests aprenentatges han d’estar lligats a la realitat ja que hi ha moltes ocasions per treballar-los de manera natural.

Treballar amb metodologies competencials Volem aconseguir treballar sobre vivències i experiències reals que interessen a l’alumnat i que estableixen aprenentatges significatius. Aprofitarem l’interès i la curiositat natural que els infants i joves ja tenen. En aquest sentit volem apostar pel treball per projectes i el treball interdisciplinari. Partirem de les preguntes de l’alumnat i de centres d’interès i de reptes. Per l’alumnat és una manera més propera, motivadora i coherent de concebre l’aprenentatge.

L’aprenentatge de la llengua potenciant un enfocament de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura de manera funcional, partint de l’ús real de la llengua escrita. Es creen situacions que permeten als infants aprendre a llegir i a escriure amb un sentit pràctic. El llenguatge és un instrument cultural que apareix en totes les àrees i àmbits de coneixement, per tant es treballa en qualsevol activitat escolar al llarg de tot la jornada. La integració de continguts i llengua s’ha de preveure en el si de l’educació plurilingüe i pluricultural que exigeix un canvi de plantejament global pel que fa a l’ensenyament i ús vehicular de les llengües, del disseny i desenvolupament del currículum.
La lectura és el pilar de l’aprenentatge i amb la biblioteca escolar i la biblioteca d’aula.

Potenciar l’aprenentatge de la llengua anglesa de manera vivencial i comunicativa, competencial a través de projectes específics (e twinning, global schoolars…) aconseguir que l’alumnat assoleixi una bona competència lingüística en la llengua. I ofertar a secundària el francès com a segona llengua.

L’aprenentatge de les ciències Cal que ens plantegem com podem desenvolupar les idees i habilitats científiques dels infants en l’ensenyament-aprenentatge de les ciències. Cal formular d’una manera assequible als infants les idees científiques; explorar les idees dels nens i nenes, nois i noies en relació amb els temes que es volen treballar; proposar que interactuïn amb fenòmens i objectes de la realitat, tant físicament com intel·lectualment; ajudar-los a donar sentit a l’evidència i a la informació recollida tot usant els procediments i les actituds més relacionats amb l’activitat científica; encoratjar a avaluar les seves idees a la llum de les noves experiències i de l’evidència disponible”.

L’aprenentatge vivencial i manipulatiu de les matemàtiques La manipulació, el moviment i l’experimentació són les bases que permeten anar cap a la construcció i estructuració del pensament lògic que és bàsic en l’aprenentatge de les matemàtiques. Ensenyar matemàtiques des de les primeres etapes a través d’una base comprensiva i manipulativa serà la manera d’aconseguir uns bons fonaments matemàtics.

Potenciació de la creativitat El sistema educatiu dóna cada vegada menys importància a les àrees artístiques com la música i la plàstica. Considerem que no només s’ha de treballar des d’aquestes àrees sinó des de totes. Es tracta de potenciar les habilitats creadores i interpretatives dels alumnes. Unes habilitats que són importants avui dia i que seran bàsiques per poder accedir a les noves feines del futur.

Fomentar experiències educatives, amb sortides a l’entorn (natural i cultural), l’intercanvi amb altres centres i entitats. Aquesta relació ha de potenciar i enriquir les dinàmiques de l’alumnat i a més el professorat tindrà l’oportunitat de conèixer i aplicar bones pràctiques educatives. Al centre es potencien les sortides i colònies com a enriquiment del currículum.

Integrar les noves tecnologies Cal aconseguir que en les pràctiques educatives les noves tecnologies siguin un recurs integrat. Impliquen l’ús d’estratègies i metodologies innovadores i competencials per assolir un ensenyament actiu, participatiu i constructiu.

La relació amb les famílies i l’entorn La família, l’escola, el grup d’iguals o la comunitat són permeables i interrelacionen amb l’entorn, de fet, formen part de l’entorn i es desenvolupen en el marc del territori que ens acull perquè és el lloc on vivim, perquè és la història i la cultura comú perquè tenim vincles físics, emocionals i culturals amb ell que ens conformen i ens acompanyen. Partint d’aquesta perspectiva, pretenem que l’acció educativa estigui clarament associada a l’entorn i que aquest sigui font d’aprenentatge. El treball amb les famílies és cabdal. Escola i família hem de treballar conjuntament per poder educar de la millor manera possible els infants. Es tracta d’establir una coresponsabilitat per assolir l’èxit educatiu dels alumnes, participant en el procés d’ensenyament-aprenentatge, del funcionament del centre educatiu, de les festes, sortides i activitats de la comunitat. Establirem relacions amb les institucions i entitats del nostre entorn creant una xarxa educativa que vinculi de manera participativa l’alumnat amb el medi.