Aprenem a acceptar-nos tal com som

25/04/2019

Notícia

Aprenem a acceptar-nos tal com som

Els nens i nenes de les classes de 5è i 6è de l’escola Coves d’en Cimany, el dia 26 de març, vam fer una activitat sobre nosaltres i el món que ens envolta. Volíem saber que, vinguem d’on vinguem, tots som iguals.

L’activitat consistia en 3 parts. Primera: reconeixement dels rols de les etiquetes. Segona:  el  joc d’avançar una passa segons la resposta a cada pregunta que ens va fer la Martina, sobre la lliure circulació o viure on vulguis del món. L’última part tractava sobre fer una línia al mapa mundi entre qualsevol país i Barcelona.

Com eren les activitats

A la primera activitat ens van repartir etiquetes: immigrants, rodamons, turistes, viatgers, refugiats,passatgers i visitants. Les havíem de classificar segons la importància dels rols dels personatges.

Hi havia quatre grups de 9 persones amb 7 personatges a cada grup. Dues o tres persones no tenien etiqueta perquè eren els que les classificaven. Les canviaven  segons el grau d’importància que tenien per nosaltres. Per exemple, l’Alèxia recorda que la més important era “habitant”, però la Selènia creu que és un/a “ immigrant”.

Asseguts en cercle vam reflexionar per què ho havíem classificat d’aquesta manera.

A la segona activitat vam fer dues files. Anàvem avançant segons  contestàvem les preguntes que ens feia la Martina ( Per exemple: “Teniu algun familiar a fora de Barcelona? I fora d’Espanya?. Has nascut fora de Barcelona? I d’Espanya?. Els teus pares van néixer en un altre país?”).

Asseguts en rotllana una altra vegada vam reflexionar sobre el resultat del nostre avançament. La majoria ens vam moure i ningú es va quedar quiet tota l’estona. Les preguntes anaven sobre si som gent que ens hem mogut o s’ha mogut la nostra família per diferents parts del món. Vam adonar-nos que la majoria s’havia mogut, però que alguns havien fet llargs viatges.

A l’última activitat, vam fixar-nos en un mapa gran. Allà  vam pintar una línia que unia  un altre país fins a Barcelona. Hi escrivíem el nom del país que ajuntàvem. Per exemple, l’Emilly va fer una línia des d’Hondures fins a Barcelona. En Lenin la va fer des de Veneçuela fins aquí. En Jose, la va fer des del Salvador i en Hasher, des del Pakistan.

I vam tornar a la classe.

El què hem après

Amb aquesta activitat el que hem après és que tothom té dret a viatjar a on vulgui del món. Tots som iguals siguem d’on siguem. L’important és que estiguem junts, acceptant-nos i feliços.